Que votam a les eleccions generals?
Explicació i anàlisis de les eleccions generals a Artà des de 1977.
Aquest diumenge 23 de juliol tornam tenir una jornada d’eleccions generals espanyoles. En aquesta ocasió ha estat per avançament electoral. Hem volgut recordar exactament què és el que votam i una ullada cap enrere als resultats a Artà de les generals.
Per anar per parts, hem de diferenciar que en unes generals hi ha sempre dues urnes. Una per al Congrés dels Diputats i l’altre per al Senat. Son llistes diferents i es tria de manera diferent. Començarem pel Congrés dels Diputats. A nivell de tot l’estat a les eleccions es trien el total de 350 diputats al Congrés. Però és fa a través de distribució de circumscripcions electorals. Hi ha 52 circumscripcions electorals, que es corresponen amb cadascuna de les cinquanta províncies espanyoles, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Segons la llei electoral espanyola, cada província té garantit un mínim de partida de dos escons. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla en tenen un cadascun. D’aquesta manera, ja queden assignats 102 escons. Els altres 248 diputats s’assignen de manera proporcional a la població de dret. Aquest repartiment és diferent a cada elecció i es concreta al reial decret de convocatòria de les eleccions. On més diputats es trien és Madrid amb 37, i on manco les dues ciutats autònomes amb 1 diputat perhom.
A les Illes Balears, la circumscripció per al Congrés és de totes les illes i per tant de manera conjunta les Balears triam un total de 8 diputats. Al 1977 se va començar amb 6, passat a 7 el 1993 i a 8 des de 2004. Fins les darreres de novembre de 2019 s’havien celebrat 15 eleccions des de 1977. A vegades pensam que votam directament el proper president/a del país i realment, almanco de manera directe, no és així, ja que escollim els nostres ara 8 representants a la cambra espanyola del Congrés que han de representar els interessos de les illes.
En aquestes eleccions del 23J es presenten per la circumscripció balear al Congrés un total de 8 candidatures que anomenam segons l’ordre en que les anomena el BOE: Front Obrer (FO) -només és presenta al Congrés i no al Senat a la nostra zona-, Partit Popular (PP), VOX, Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE), Recortes Cero, Sumar Més (Més per Mallorca-Més per Menorca-Sumar), Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya (PCTE), Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA). Tots presenten la llista de 8 noms per cada formació més els suplents, que podeu veure aquí.
En aquest cas, heu de dipositar la papereta blanca (sempre és blanca excepte si el mateix dia també coincideix amb eleccions locals) dins el sobre blanc tancat i dipositar-lo dins l’urna corresponent al Congrés.
En el cas de la votació al Senat, funciona distint. Hi ha 59 circumscripcions electorals per al Senat, que es corresponen amb cadascuna de les quaranta-set províncies espanyoles peninsulars, a més de deu corresponents a illes i dues per a les ciutats autònomes. Pel que a nosaltres respecte, cada illa aquí és una circumscripció distinta. Mallorca tria els tres candidats a senador més votats, Menorca al més votat i Eivissa i Formentera formen una sola circumscripció i on es tria un senador. És segurament la cambra amb més confusió a l’hora de votar, ja que per una banda es trien un total 208 senadors a tot l’estat, dels 265 en total que té la cambra. Això és així perquè la resta son nomenats per els distints parlaments autonòmics en representació de les pròpies cambres. I també pot embullar a l’elector, si no té molt clar que són triats usant una llista oberta de votació de bloc parcial, amb electors que voten per candidats individuals en lloc de partits. En el cas de Mallorca en podem votar màxim 2 i hem de fer una creu als dos que volguem, que poden ser tots dos del mateix partit o no. Però no hi hem de escriure res més, ja que serà considerat nul. I doblegar la papereta sèpia dins el sobre i introduir-la a l’urna del Senat.
En quant a Artà, hem volgut fer una ullada cap enrere de totes les eleccions des de 1977 fins les darreres de novembre de 2019. Pel que fa a l’urna del Senat no hem pogut tenir dades d’Artà ni de 1977, 1979 ni 1982. Tota la resta son dades de l’IBESTAT, l’Institut Balear d’Estadística i per tant dades oficials. A nivell de participació a l’urna del Congrés on més percentatge de participació hi hagué va ser a les primeres de 1977 amb un 83’99 % de vot emès (és a dir de participació). Seguit de 1982 amb un 82’42 %. La resta ja ha estat per davall del 76 %. A les darreres fou de un 60’39 %. I de mitjana estadística de totes a Artà al Congrés fa un 71’51 %. En quant a vot en blanc, a nivell numèric quan més n’hi ha hagut a Artà a l’urna del Congrés va ser al 2004 amb 53 vots en blanc. Seguit de 2011 amb 51. De fet si tenim en compte el percentatge respecte al total del vot vàlid (total del vot emès menys el vot nul) és al 2011 quan el percentatge ha estat més alt amb un 1’62 %. Si miram vots nuls quan més n’hi ha hagut ha estat 1982 amb 86 vots nuls. La mitjana estadística de nuls de totes les eleccions surt un 42’6. Si tenim en compte que a cada elecció el cens ha anat augmentant i per tant no seria comparable, però com a curiositat, la vegada que més persones s’han desplaçat a votar fou l’abril de 2019 amb 3.769 persones (70’69% participació). També com a curiositat, el 1977 i 1979 hi hagué 7 meses electorals on poder votar, posteriorment es reduí a 5 al 1982, per pujar a 8 al 1986 i ja llavors progressiu tornant a 7 des de 1989 a 1996, 8 des del 2000 a 2004, 9 del 2008 al 2011 i 10, les actuals, des de 2015. Aquestes darreres dades segons el Ministeri. En quant a resultats, hem fet la anàlisis però a moltes eleccions han canviat la nomenclatura o aliances. En tot cas, el partit que en número de vots més suport ha rebut a l’urna del Congrés a Artà fou el PSIB-PSOE el 2008 amb 1.721 vots. La xifra més alta del PP fou al 2000 amb 1.307 suports. Al 2016 la coalició que en aquell moment era Units Podem Més (Esquerra Unida, Podem i Més) va treure 1.144 suports artanencs, essent així la que més suports ha rebut la candidatura on ha format part Més (i anteriorment PSM) a Artà fins ara, tot i que ara va amb Sumar Més i s’hi haurien de afegir altres resultats d’altres partits per comparar amb els resultats que acabi traient enguany. El Pi per la seva part ha decidit no presentar-se en aquesta convocatoria. A nivell de percentatge de suport artanenc qui n’ha obtingut més fins ara fou el PSIB-PSOE el 1986 amb un 50’32 % dels votants artanencs que triaren aquesta formació. Cap altre ha aconseguit el 50% a Artà en unes generals.
En quant al Senat, tenint en compte que com hem dit no tenim dades del municipi de les tres primeres eleccions (entre 1977 i 1982), quan més percentatge de participació hi hagué respecte a aquesta urna del Senat fou el 1993 amb 75’85 % de participació. A nivell de nombres absoluts fou l’abril de 2019 quan introduïren el seu vot al Senat a Artà 3.761 persones (8 persones manco que l’urna del Congrés). De fet, com a curiositat, al 2016 és quan hi ha hagut més diferencia entre vots totals al Congrés i al Senat a Artà amb una diferència de 26 vots de més al Congrés. I també curiós que al 1996 hi hagué més vots al Senat que al Congrés, concretament 18 més, i el 2004 amb 3 vots més al Senat que Congrés. I al 2000 és l’única vegada que hi ha hagut els mateixos vots totals a les dues urnes, segons dades de l’IBESTAT. En quant a vot en blanc al Senat, el pic que més fou el 2011 amb 169 (5’53%) i el que manco el 2000 amb 49 (1’59 %). Pel que fa a vots nuls, el 2000 és quan més n’hi hagué amb 199 (6’07 %) tot i que si miram percentatge el supera 1989 amb un 6’18 % del vot emès que votà nul, però a nivell numèric suposà 189 vots. El pic que manco fou l’abril de 2019 amb 92 vots nuls que suposava un 2’45 % dels vots emesos. Tot a expenses de si les tres primeres eleccions farien modificar aquest anàlisis o no. No hem pogut trobar les dades ni a l’IBESTAT, ni al Ministeri ni al Bellpuig a nivell de Senat a Artà.
I ja per acabar, comentar que en aquestes eleccions no hi ha cap artanenc a les llistes balears del Congrés ni de Mallorca al Senat. Però si hi ha Biel Cursach Perona, artanenc, de número 8 a les llistes de ERC per Barcelona i per tant que la gent que votam aquí no podem triar la seva papereta per ser una altre circumscripció. A les darreres eleccions generals, ERC a la circumscripció de Barcelona va treure 7 diputats.
